| E l’era tardi, l’era tardi |
| In quella sera stracca |
| Che m'è vegnü bisogn d’un mila franc |
| Per quatà una trata |
| Dumandà mi gh’avevi vergogna |
| Dumandà e savé no a chi l'é… |
| Gh’era il Rino, l'è vera, il Rino |
| Suldà insema in d’i bersaglier |
| Ma l’era tardi, l’era tardi |
| In quella sera stracca |
| E distürbà la gent spusà de poc |
| Col lavurà ch’el fiaca |
| «La me scüsa, sciura, gh'è il Rino? |
| La ghe disa che gh'è il bersaglier» |
| El vien giò d’i scal in camisa |
| Mi suridi, lü nanca un vers |
| «Ciao, Rino, scusa, el su, l'è tardi |
| Ma ma in questa sera stracca |
| Te vedet vurevi salüdatt |
| E po' ciamà i bei temp de la guera, vacca! |
| Quant'è seret sensa murusa |
| Quand andavum a ciapà i ciucch… |
| Sì ma, Rino, gh'è un’altra roba… |
| Ma no, via, Rino, ciao Rino… Ohé!» |
| E mi’l savevi l’era tardi |
| Per disturbà la gent |
| Ciapà magari a fa' l’amur |
| La gent che la gh’ha i so impegn |
| Sì, ma em fa anca la guera insema |
| Sott ai bumb, cuntra i füsilàd… |
| Val püssé in cö un bel mila lira |
| In sacocia desmentegà… |