| Ara cal anar desenterrant |
| la destral a cada cap de carrer, |
| superar l’efecte del sedant, |
| aquell que fa que tot sembli aliè. |
| Però aquest tremp que ara ha eixorivit |
| no és suficient per encetar l’atac |
| cal armar de raó el despit |
| i acumular dents per al xerrac. |
| Els iaios que seuen al banc de la plaça, la colla del bar, |
| antics amics d’escola que fa l’hòstia que no veus, |
| la dona que ven verdura al mercat: |
| tots som peces del trencaclosques. |
| Ja es pot fer aquest acte rotund |
| on tothom té un paper reservat |
| però depèn de quan estigui a punt |
| la dona que ven verdura al mercat. |
| Gent que des que va marxar només veus |
| per Patum i per Nadal, |
| els companys de feina, fins i tot els que no t’hi fas, |
| la dona que ven verdura al mercat: |
| tots som peces del trencaclosques que anem encaixant. |
| La colla d’immigrants que fa uns dies que són a la ciutat, |
| aquell home amb qui ningú no parla mai, |
| la dona que ven verdura al mercat: |
| tots som peces del trencaclosques. |
| Que la prudència no ens faci traïdors, |
| que la pressa no ens faci entrebancar, |
| de la parada de verdura del mercat |
| sortirà el senyal del combat. |