| Gira la roda del temps |
| per la força del vent de les ànimes soles. |
| Gira, mentre seguirem |
| demanant a un estel la mateixa resposta. |
| Com si no coneguéssim els senyals |
| que ens diuen la justa mesura |
| superba i absurda d’aquesta existència. |
| Gira, però a Roda de Ter |
| hi tinc un amor secret |
| que porta el nom del meu àngel. |
| Gira la roda del temps, |
| i en el fràgil vaivé que la vida comporta |
| dubtes de si encara vas |
| o si ja només vens en el ball de les ones. |
| Com si no fossin clars tots aquests fars |
| que escriuen la mida tan curta |
| que no és ni una excusa per al nostre viatge. |
| Gira però a Roda de Ter |
| hi tinc un amor secret |
| que porta el nom del meu àngel. |
| Gira la roda del temps |
| i s’acosta silent el moment de les ombres, |
| sabent la dansa dels morts |
| farem l'últim esforç per al darrer aprenentatge. |
| I si no fos absurd el més enllà |
| seuríem rera la finestra, |
| mirant el capvespre amb les mans llaçades |
| per dir-nos aquell adéu |
| que sempre ens va negar el temps |
| mentre deixàvem l’escola. |
| Gira, però a Roda de Ter |
| tenim un amor secret |
| que porta el nom d’un bon àngel… |